sise al teatre

Ahir vam anar el teatre "la massa" a escoltar una obra musical. El nom del grup era Tandoori le noir. El seu tipus de musica era el blues i el jazz. Tocaven la bateria, la guitarra, el contrabaix, el piano, el saxofon i'harmònica. El concert va estar molt emocionant i a la vegada molt divertit. Feia que tocaven aquest grup dels 12 o 11 anys.

si cliqueu aquest enllaç podreu entrar en la seva pagina web:

http://www.myspace.com/tandoorilenoir

Walop i Alloza

Operació ceptre daurat, de Julian Press

Col·lecció El mussol detectiu

Aquest llibre va de 5 nois que han fet una colla, la colla regalèssia.

Ells fan de detectius com si diguèssim i casi cada capítol te un enigma diferent als altres.

Al principi t'avorreixes una mica però de mica en mica quan ja vas per la meitat del llibre comença a ser una mica més emocionant.

Jan

La colla dels deu

És un llibre bastant interessant. Tracta d'una colla d'amics que sempre van junts. Quan va començar el curs tots els nens i nenes de l'escola s'explicaven el que havien fet en les vacances, tots menys aquella colla d'amics que havien estat junts i no els feia falta explicar-se res. Quan van arribar a la classe va arribar un nen nou a l'escola que era molt mal educat però al cap d'un temps ja era una mica més simpàtic , però aleshores la colla va començar a investigar-lo.

Si vols saber més llegeix-lo.

Berta

En Jaume Arnella canta el poema del Comte l'Arnau

cliqueu aquí

LO COMTE ARNAU

Lo comte de Mataplana

ne tenia dos cavalls:

L'un era blanc com la gebre,

l'altre fosc com lo pecat

Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc

Un matí de la hivernada

lo negre feia ensellar

la comtessa ja li'n deia:

– Per què no enselles lo blanc?

– Perquè fuig dels camins aspres

i a mi em plauen més que els plans.–

La comtessa ja hi tornava:

– Mon marit, no ho fesses pas;

lo negre em sembla el diable,

Déu nos lo tinga allunyat.–

ell no li torna resposta

com si sentia tronar:

al negre posa la sella

baldament fos Satanàs.

– Adéu, la comtessa aimada.

– Déu te guie i l'Àngel sant. –

L'Àngel prou lo guiaria,

mes ell no es deixa guiar,

lo guiaria a l'església

i ell a la vila fa cap,

on hi ha nines per perdre

i pobres per escanyar

Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc

Quan sortia de la vila

semblava un esperitat:

corria lo cavall negre

corria com si volàs,

tantost per les altes cimes

com pel fons del xaragall

Los gombernesos se senyen

quan lo veuen desbocat.

Los llops d'aquelles muntanyes

lo segueixen udolant,

algun d'ells per simpatia,

los altres olorant carn,

que n'esperen un bon àpat

més amunt o més avall;

sos ulls semblen llumenetes,

llumenetes infernals.

Al sentir sa udolissa

lo comte s'és esglaiat,

voldria girar lo poltre

mes ja no el pot aturar.

Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc

A la nit que és fosca, fosca,

se barreja el temporal,

i els pastors al comte veuen

entremig de trons i llamps;

volar d'una cresta a l'altra

del Montgrony vers les afraus.

La tempesta esgarrifosa

a mitja nit fa un esclat;

d'un llampec entre les ales

s'obira lo comte Arnau,

rodolant de falta cima

de Sant Ou dins lo Forat,

d'on surt entre rius de flama

lo renill del seu cavall.

La comtessa l'esperava

a la porta del palau;

passen hores, passen dies,

passen nits de por i espant,

a la tercera que passa

l’en veu venir condemnat.

La nit era negra, negra,

més negre era son cavall,

son cavall que era el diable

Déu nos lo tinga allunyat.

Malhaja lo cavall negre,

benhaja lo cavall blanc.

Verdaguer, Jacint: Aires del Montseny.

1901

I la Nathaly se'n va anar a jugar a bitlles... molt ben acompanyada

i el pichichi va ser:

Super Jordan Wapeton!

Trobada de corals

El dijous 13 vam anar a Masnou a cantar les cançons que ens van ensenyar la Marta i el Marc a coral.

A la trobada de corals vam cantar dues cançons només la coral de l'escola ("pica soques" i "singing all together") i unes altres dues entre tots ("Joan del riu" i "el monstre de Banyoles").

Abans de cantar les cançons ens van fer cantar una cançó que es diu "tres i tres" i uns exercicis per escalfar la veu.

Després de cantar ens van donar un berenar i vam tornar cap a l'escola.

lletra del monstre de Banyoles

1. Ens ho diu l'historia d'un vell poble

Que hi habitava un monstre fa molts anys

Diuen que treia foc per les orelles

i per la boca pel nas i pels queixals.

Es el mon mon el monstre de Banyoles

que men-men-men que menjava persones

Oi tant!

Es el mon mon el monstre de Banyoles

una per dia sense fer terrabastall

2. Com veureu, tenia tanta gana

que s’empassava els bous de tres en tres

i els cavallers, que amb ell volien brega,

se’ls endrapava com qui no menja res.

Es el mon mon...

3. I la gent de tota la contrada

un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,

donant-li cols, patates i albergínies

perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

Es el mon mon...

Mariona & Emily

Bitlles Catalanes

Hem anat els de sisè al camp de Vilassar de Mar a jugar bitlles catalanes amb tots els alumnes de sisè de Vilassar de Mar. Nosaltres hem fet dos grups: un era el Martí, el Javi, el Luca, l'Alex i el Miguel que han quedat en l'última posició. L'altre grup era en Sergi, el Dani, el Jordan, el Thomas i la Nathaly que hem quedat en primera posició!

Els màxims anotadors han estat:

Pòdium:

1. Jordan amb 89 punts
2. Dani amb 86 punts
3. Sergi amb 85 punts

Totes les nenes menys la Nathaly han anat a Masnou a la trobada de Corals.

Ha estat molt divertit i entretingut perquè hem jugat amb altres escoles de Vilassar de Mar.

Hi havien uns 210 alumnes.

El comte l'Arnau

Us ha picat la curiositat amb la llegenda del comte l'Arnau?

Voleu saber com mor?

Mireu què he trobat:

Llegiu, llegiu...

"L'ànima del comte l'Arnau fou condemnada a vagar eternament per tot el que foren els seus dominis. Totes les nits, cap al tard, surt de l'infern cavalcant el cavall de foc, carregat amb la monja que va ésser la seva estimada, i, rabent, com un llamp, volta i més volta d'ací d'allà, esperitat i enfollit, sense repòs ni descans.

Va seguit d'un estol de gossos que clapeixen i lladren sinistrament quan passa, sempre a altes hores de la nit, voltat de flames i .... (continua)

Superades les proves d'avaluació de Primària... això fa olor de colònies!

Doncs aquí teniu tota la informació

i aquí teniu una galeria de fotografies de la casa on anem

I sabíeu que ahir mateix va nevar a Castellar de n'Hug? No us ho creieu? Mireu, mireu i llegiu la notícia

Aquest any ens en anem del cole i és trist dir adéu a tots els nostres amics. Hi ha poca gent que s'haurà d'acomiadar de tots perquè quasi tots anirem al Vilatzara però no és el mateix que estar tots junts en una sola classe.

Cadascú seguirà el seu camí i potser hi haurà gent que no es tornarà a veure.

Sempre recordarem aquells moments de 5è i de 6è. Bé, suposem que són els moments que recordarem més perquè sòn els ultims dos anys.

D'aquí poc ens en anem de colònies i esperem que siguin inoblidables.

Potser ens tornarem a trobar d'aquí molts anys i no ens tornem a reconèixer...

Adéu!!

Paula i Ona